Aquest diumenge passat, mentre gaudíem de l’ambient del Fire&Meet al Moll de la Fusta, ens vam aturar a contemplar l’skyline del Passeig de Joan de Borbó. Més enllà del seu atractiu visual, ens va cridar l’atenció la història que amaguen els seus edificis.
Les seves diferents alçades, cornises, finestres i terrasses reflecteixen èpoques diverses, normatives canviants i, sobretot, les decisions de les persones que els van projectar, construir i transformar al llarg del temps. Cada edifici és el resultat d’unes circumstàncies concretes i aporta caràcter a un paisatge urbà únic.
Aquesta reflexió ens va portar a pensar en el protagonisme creixent de la intel·ligència artificial. Sens dubte, la IA ofereix eines valuoses per millorar processos i augmentar l’eficiència. Tanmateix, també ens recorda la importància de preservar allò que ens fa diferents. El risc no es troba en la tecnologia, sinó en el fet que la recerca de solucions cada vegada més homogènies acabi diluint la identitat que fa especials les nostres ciutats.
La bellesa de Barcelona no rau en la uniformitat, sinó precisament en la diversitat dels seus edificis i en les històries que expliquen. Són l’expressió de generacions que han deixat la seva empremta en el paisatge urbà.
Per això, mentre avancem cap a un futur més digital, creiem que la innovació ha de servir per millorar les nostres ciutats, no per fer-les totes iguals. Preservar la seva personalitat, el seu patrimoni i la seva singularitat és també una manera de protegir la nostra història.
I poques ocasions són tan oportunes per recordar-ho com aquest any, en què Barcelona celebra l’Any Mundial de l’Arquitectura.