A diferència del que es pressuposa popularment, tancar amb clau la porta d’accés a l’edifici o a qualsevol espai comunitari està prohibit sempre que aquestes portes siguin també de sortida. La norma UNE-EN179:2003 és clara: “en cas d’una emergència, com per exemple un incendi, les portes de sortida han d’estar desbloquejades; el contrari seria posar en risc l’evacuació de l’edifici.”
El temor a un possible de robatori, o altres situacions que puguin generar sensació de risc o perill per als habitants d’un edifici, poden portar a prendre la decisió de tancar amb clau la porta del portal, i que això contribueixi a fer-nos sentir més segurs. Tot i això, s’estaria incorrent en una irregularitat en concepte d’accessibilitat.
La porta d’accés a l’edifici es considera una sortida d’emergència i com a tal, la sortida cap a fora de la finca ha de ser lliure i expedita. De fet, si l’evacuació de l’edifici no és possible, tots els propietaris es converteixen automàticament en responsables subsidiaris.
La realitat és que moltes comunitats adopten erròniament aquest tipus d’acords que, no necessitant una majoria qualificada, segons allò establert a l’article 553.25 del llibre V del codi civil català (llei 5/2015 de 13 de maig), aproven una norma de reglament intern o acord a junta, sense tenir en compte que aquest és contrari a la normativa europea UNE-EN179:2003.
Cal afegir el que estableix el codi tècnic d’edificació, en el marc del reglament de protecció contra incendis dels edificis, disposició SI3, on es fa referència a les portes situades en recorreguts d’evacuació: “Les portes previstes com a sortida de planta o d’edifici i les previstes per a l’evacuació de més de 50 persones seran abatibles amb eix de gir vertical i el seu sistema de tancament, o bé no actuarà mentre hi hagi activitat a les zones a evacuar, o bé consistirà en un dispositiu de fàcil i ràpida obertura des de el costat del qual provingui aquesta evacuació, sense haver d’utilitzar una clau i sense haver d’actuar més d’un mecanisme”.